Autopistes i autovies d'Espanya

La xarxa de vies de calçades separades a Espanya es divideix en autopistes i autovies. Les primeres poden ser de concessió amb peatge o lliures, mentre que les segones són d'ús lliure i gratuït, estant mantingudes per l'Estat o les comunitats. A 31 de desembre de 2016 la xarxa de vies d'alta capacitat estava composta per 17.109 km, el que suposa el 10% del total de carreteres d'Espanya, convertint-se així en l'onzè país del món per nombre de quilòmetres.^{[cal citació]}

Per ser considerada una via com a autopista o autovia, ha de reunir les següents característiques:

• No tenir totalment de creus al mateix nivell, interseccions, semàfors o rotondes al llarg del seu recorregut.
• Velocitat mínima de circulació de 60 km/h, excepte si les condicions del trànsit o de la situació de la via ho impedeixen.
• Calçades separades per a cada sentit de circulació.
• Disposar de més d'1 carril de circulació per cada sentit de la marxa

Actualment, a Espanya la màxima velocitat de circulació permesa en autovies i autopistes és de 120 quilòmetres per hora.

No es consideren per tant autovies ni autopistes les carreteres que, tot i disposar de calçades separades per a cada sentit i de més d'un carril de circulació per sentit, tinguin al llarg del seu recorregut rotondes, encreuaments o semàfors o es permeti circular de forma ordinària a velocitats inferiors a 60 km/h.

No obstant això, hi ha diferències entre autovies i autopistes. Així, les autovies són carreteres amb calçades separades per als dos sentits de la circulació, les entrades i sortides no se sotmeten a les exigències de seguretat de les autopistes, com és que l'accés als immobles adjacents; amb l'autopista no es realitza directament des d'aquesta, sinó que s'han de disposar per a això de vies de servei; a les autovies encara que també solen disposar d'elles no és obligatori. Per això, tècnicament, la diferència entre una autopista i una autovia depèn bàsicament del disseny: Les autopistes estan dissenyades per circular a una velocitat màxima constant, amb corbes de ràdios amplis que, per norma general, no obliguin a reduir la velocitat (llevat d'excepcions inevitables pel terreny on s'ubiquen), i disposició de carrils d'acceleració i desacceleració prou llargs, condicions que també solen tenir les autovies sense ser obligatori.